No interessa”. “No són suficientment espectaculars per guanyar-se la vida”. “Ni és esport ni és femení”. Aquests són alguns dels molts estereotips que viuen les esportistes. El seu treball és menyspreat i els seus èxits poc reconeguts. Un mal endèmic, constant, que les infravalora i impedeix que puguin exprimir tot el seu potencial. S’anima, amb to paternalista, que puguin practicar alguna disciplina, però es menystenen les possibilitats reals de professionalitzar-se. Són els anomenats sostres de vidre; invisibles, impedeixen seguir creixent.
I, lluny encara d’una paritat real, s’obren escletxes, finestres. Fins i tot, portes.
Alguna cosa està canviant
El 17 de setembre passat Tarragona va acollir un acte històric on es va demostrar que l’esport femení sí que interessa. 4.000 persones van formar part d’”Entre totes, tot / Esport Femení”, la primera gran trobada de l’esport femení català.
“Som moltes i ens fem veure” reivindicava Anna Caula, secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física. La jornada va ser un reconeixement a l’esport femení en diferents àmbits i, també, un espai on les i els més menuts van poder conèixer les seves ídols, com Núria Picas o Laia Palau.
La dona és esportista i, molt de mica en mica, els estereotips es van suprimint. Des de fa una dècada, les llicències femenines han augmentat més d’un 20% i, en 6 anys, l’increment és de 30.000 esportistes més. El 2001 es va trencar la barrera de les 100.000 llicències i, des de llavors hi ha un augment de 3.215 llicències més per any de mitjana.
Tarragona va acollir 4.000 persones en l’acte històric ‘Entre totes, tot / Esport Femení’
Si es mira al detall, s’observa que el bàsquet és l’esport amb més llicències femenines (22.115), tot i que diferents disciplines també han seguit una evolució a l’alça. L’atletisme, per exemple, en 10 anys ha duplicat el nombre de llicències, ja que ha passat de tenir 3.180 esportistes el 2010 a 6.195 el 2021. A principis de segle, el 2001, estaven federades tan sols 1.117 dones. Ara, el 45% del total són atletes femenines. Fa 6 anys eren el 36%. L’handbol, la natació o les entitats excursionistes són altres disciplines on més s’observa aquest augment.
Cal fer una menció especial al futbol, l’esport més practicat a Catalunya (147.061 llicències el 2021). Lluny d’una igualtat de la pràctica real, les dades mostren que cada vegada hi ha més noies que es federen. L’evolució els últims 20 anys ho demostra: 3.882 llicències el 2001 (2,4% del total), 3.294 el 2005 (2,1%% del total), 8.265 el 2010 (6,9% del total), 9.507 el 2016 (7% del total) i 14.356 el 2021 (9,7% del total).
Tot i això, cal recórrer molt camí i promoure un futbol sense complexos, on les noies se sentin còmodes jugant-hi i sense sentir-se jutjades.
Petjada a l’alt rendiment
Pel que fa a l’alt rendiment, el nombre d’esportistes femenines en les dues últimes dècades sempre ha estat similar, però no superava el 40%. Un sostre de vidre? Pot ser. Però des del 2020 la dada es va capgirar. Aquell any, el 50,7% d’esportistes d’alt rendiment van ser dones, el 2021 el 51,7% i el 2022 53,7%.
Les dades de les beques als centres de tecnificació són similars. Aquesta temporada, la 2022-2023, 562 esportistes s’entrenen en aquests espais, de les quals 272 són dones, és a dir, un 48% del total. En el cas del Centre de Tecnificació Multiesportiu d’Esplugues de Llobregat, hi ha 98 noies per 38 nois. Per tant, un 72% de les persones que es tecnifiquen són dones.
Però també hi ha dades que mostren l’altra part de la moneda. I és que, dels 71 esports amb llicències federatives, només n’hi ha 6 en què el nombre de dones supera el d’homes. Aquests són balls esportius, gimnàstica, hípica, pentatló modern, rem i voleibol, disciplines que, en més o menys mesura, els estereotips han situat com “esports de noies”.
Un dels objectius de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física és generar noves referents. Anna Caula, la secretària general, insisteix en la necessitat de visualitzar més esportistes femenines perquè “són l’enllaç per tenir més seguiment”.
Per aquest motiu, posar noms als èxits és important. “Podem i hem de fer menció a tots els triomfs aconseguits, però si no veiem una cara al darrere, una història que l’expliqui, només seran això, dades, i l’esport va molt més enllà”, explica la secretària Anna Caula.
Lee tambiénLa veu de tres esportistes catalans a l'alt rendiment: Blau Tort, Emma Feliu i Hailu Estrampes
Centres de tecnificació, la porta dels somnis
La piràmide de la tecnificació
La Generalitat destina 7 milions per a l’alt rendiment català
